En moltes famílies, els records de repartiments informals de béns generen confusió i, de vegades, disputes anys després. Un habitatge heretat, un paper escrit a mà i la memòria d’un acord verbal poden semblar suficients, però la realitat legal és molt diferent. A Qualia Habitat veiem cada dia com els bons sentiments no reemplacen la formalitat necessària.
Imagina que uns pares van voler repartir el patrimoni entre els fills fa dècades, deixant constància en un paper sense signar ni datar. Quan mor, un dels fills afirma que l’habitatge ja li corresponia segons aquell repartiment. Tot i això, la llei és clara: sense escriptura pública, no hi ha donació vàlida d’un immoble, i l’habitatge passa a formar part de l’herència juntament amb la resta de béns.
Un document manuscrit sense la signatura de totes les parts no té prou força legal. L’única manera que una donació de casa tingui validesa és formalitzar-la davant de notari, incloent-hi la identitat de donant i donatari, la descripció de l’immoble, el seu valor i l’acceptació expressa del beneficiari. Aquest acte permet, a més, inscriure la propietat al Registre i garantir drets davant de tercers.
Encara que un repartiment verbal o un acord familiar pugui funcionar a la pràctica mentre tots hi estiguin d’acord, qualsevol hereu té dret a impugnar-lo. En aquest cas, caldrà iniciar un procés judicial de partició, tornant al punt de partida i provocant discussions que podrien haver evitat.
Per això, encara que sembli burocràtic, comptar amb un notari no és una despesa innecessària, sinó la garantia que el patrimoni familiar es transmet de manera segura i legal. Fer oficial una donació o un repartiment de béns protegeix tothom i evita problemes en el futur. Per molt bons que siguin els records o la intenció, res no reemplaça l’escriptura pública. Si vols que una casa canviï de mans sense complicacions legals, és fonamental acudir a un notari i formalitzar l’acord.
